10a, 10b, 10c, 10d, 10e, 10f.
11f, 10a, 10e, 10b, 10d, 10c.
9c, 10f, 10d, 9a, 11b, 11e.
10e, 10c, 10b, 10f, 10a, 10d.
10d, 10e, 9a, 9c, 10f, 10b.
10b, 10d, 10f, 10e, 10c, 9a. 9b, 10d, 11f.Tots són de 10.
Observo que aquest poema conté una anàfora, on es repeteix un “per”.
Aquest poema està escrit per una famosa poetessa catalana, Maria-Merçè!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Marçal, i aquest poema ens parla de la relació entre una parella jove i que la noia es queixa de que el temps laboral no els permet poder tenir temps junts, també observem que el poema no té rima, ni mètrica, i que conté una anàfora.

És tot molt confús i poc cohesionat. A més, hi ha errors en el que dius i moltes faltes d’ortografia. Tens un 5 moooooolt pelat, però molt.

i un desig li vaig demanar.

Aquest desig era el d’estar

sempre més al teu costat.

Un dia amb una fada em vaig xocar

i el meu desig volia fer realitat.

- Amb ell, vull trobar la feliçitat.

- No et preocupis que la trobaràs aviat.

Tot seguit me’n vaig adonar,

de que les fades i els genis no són de veritat.

Però el que sí et vull explicar,

és que tot el que havia demanat

ho sento de veritat.

Paula  Capella Macías

Tens un 9

Ad: 1,5

Chs: 2

Chr: 2

Corr: 1,75

Qual: 2

Total: 9,25

Final: 8,75

Ad: 1,5

Chs: 1,25

Chr: 2

Corr: 1,5

Qual: 2

Total: 8,25

Va viure durant un temps a casa d’una família que li donà la feina de cangur dels nens d’aquella família, però un mal dia va haver de marxar, agafà la seva bossa i marxà amb tren a un altre poble, però fou llavors quan perdé la bossa i la seva vida canvia per complet.

Text 1. Just obrir la porta d’aquella cambra, un càlid formigueig m’envaí. Vaig notar com els meus ulls s’obrien fins ser tant grans com dues taronjes!!!!!!, sabia que reflectien il·lusió, amor i pau. Aquell lloc era diferent, genial, ho vaig notar només entrar-hi. Els colors de la roba de les persones, els de les parets del local es barrejaven i feien que et sentis en un altre món apartada de tot, dels problesmes, de les injustícies,…

Text 2. Just obrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins al moll de l’os. Em va venir una esgarrifança que va travessar el  meu cos des del cap fins a la punta dels dits dels peus. La gent d’aquell local tenia els ulls grisos i apagats. Tenien unes cares inexpressives i un rostre gelat. Aquella sensació no em va agradar, em sentia trist i sabia que la meva cara havia canviat, sabia que tot el que veia no m’agradava gens.

Es presenta un fantasma. El fantasma, que no sap pronunciar les eles. I això el rebenta. Diu que ha fet dos o tres cursos a l’Acadèmia del bon pronunciar dels fantasmes, que és com una mena de Liceu Delmau dels qui no són fantasmes, i no se n’ha sortit.

A la nostra escola, anomenada Escola del bon parlar dels fantasmes li hem ofert uns cursos per apendre a parlar bé el català. Però en primer lloc  ha de fer un exàmen oral, que ha de treure una nota major a 5, i si ho aconsegueix seguidament haurà de fer la inscripcció. Les classes comencen la semana que ve.

L’examen és demà a la tarda a les 6 i 30 hores. Els fantasmes que s’hi presentin hauran de llegir en veu alta un fragment d’un llibre, que cadascú pot escollir, i fer una exposició oral d’algun autor.

L’examen li surt força bé, te únicament dos errors: la mala pronunciació de la ela, i un mal vici que tenen molts fantasmes i que el professor no li entra al cap com el poden fer, és el de dir tenir que en comptes de haver de.

Es que sóc molt despistada ( mira ja saveu una cosa de mi ), doncs aquest bloc el faré serbir per penjar treballs de l’escola i si aconsegueixo saber com es penjen videos i cançons de tant en tant també n’hi penjare algun.

Doncs ja està Bernat ja m’he presentat! CONTENT??

  [quan sembla que les coses comencen a anar bé, t’en adones de que potser no és així*]

Res, això és del treball de tecnologia!

TREBALL DE TECNOOO! NO COPY,,, ES DELICTOOO!Angel Cortés – 15 años de investigación y una inversión de 150 millones de dólares dieron comienzo en 1973 a unas de las revoluciones más importantes de la comunicación personal, el teléfono móvil. El padre de la criatura fue Martin Cooper, un ejecutivo de Motorola que ahora es del máximo responsable de Arraycomm, quien en ese año presento al mundo el DynaTAC 800OX, el primero de los terminales fabricado por Motorola y que unos años más tarde, en 1990, volvería a sorprender al mundo con el famoso Microtac.

Una historia que cambio el mundo

La historia del DynaTAC se remonta a diez años antes, exactamente el 3 de abril de 1973 cuando se realiza la primera conversación telefónica con éxito utilizando un terminal portátil. Martin Cooper fue el autor de la llamada a Joel Engel, un alto ejecutivo de Bell Labs.

La revista norteamericana Popular Science, testigo privilegiado de la historia, narraba en aquellos tiempos el funcionamiento de la primera terminal “Por un segundo, el teléfono – un nuevo tipo portable computarizado y del tamaño de un walkie-talkie – se conectó inaudiblemente con una computadora instalada en otro edificio. Luego se escuchó un tono telefónico familiar, y comenzó el marcado de los números, lo que permitió completar la llamada”. De esta manera, Martin Cooper pasó a la historia como el autor de la primera llamada desde un teléfono celular móvil. 

Pero no fue hasta 1983 que el histórico DynaTAC obtuvo la licencia comercial y salió al mercado. Ese mismo año se monta el primer sistema celular, uniendo las ciudades de Washington y Baltimore. El funcionamiento de aquella primitiva tecnología celular, resulta sencillo de entender: al utilizar el teléfono la unidad envía una señal a las antenas receptoras instaladas en la zona donde se encontraba el usuario del teléfono. Para aquellos primeros años, cada antena receptora cubría alrededor de 15 manzanas a la redonda. Estos pulsos eran cursados a una central procesadora, la que se encargaba de elegir el mejor canal para concretar la llamada. A medida que el usuario se desplazaba físicamente, la central transportaba la señal de antena en antena, para brindar la continuidad en la charla.

Ens vam conèixer a una gossera, els dos teníem el mateix objectiu: adoptar un gos.

Ens en van ensenyar dos, però n’hi havia un que semblava molt pacífic i als dos ens va agradar. Al final en Simon hem va dir que es quedava ell el que no ens agradava tant.

Al sortir de la gossera em va oferir el seu número de telèfon per si algun dia necesitava que algú es quedés amb el gos mentre ella era fora. I jo el vaig acceptar.

Feia cosa d’un mes des que jo havia adoptat a la Trendi (és el nom que li havia posat a la meva gossa) que un dia vaig haver d’anar a una reunió i a un sopar de la feina, les dues coses eren seguides i havia de marxar de casa a les 4 de la tarda i tenia previst tornar a les 12 de la nit.

De manera que vaig trucar a en Simon i va venir a casa. Al tornar vaig estar xerrant amb ell i em va semblar molt simpàtic. Vam quedar unes quantes vegades fins que un dia ell em va dir que s’havia enamorat de mi.

Ja feia 1 any que sortíem junts quan ell va venir a viure a casa meva.

Un dia en Zapi ( el gos del Simon) i la Trendi van tenir una filla a la qual li vam posar com a nom Bubba.

Per mala sort en Zapi va morir aixafat per un cotxe, era un dia que en Simon l’havia tret a passejar. La Trendi sempre estava molt trista d’ençà que havia mort en Zapi i entre tots dos vam decidir que el millor era vendre la Trendi.

Com ja he esmentat al principi en Simon i jo ens vam separar i ara ell reclama poder veure la Bubba, ja que és la filla del seu gos i diu que també és seva.

Però jo considero que la Bubba és meva ja que ha nascut de la panxa de la meva gossa!

En Simon és molt irresponsable i jo no vull que estigui amb la meva gossa. Però ell està entossudit que té tot el dret del món a poder veure i passejar la Bubba.

Aquesta tarda anem al jurat i ell decidirà si té dret o no a veure−la . Però jo faré el possible perquè no pugui estar, visitar ni passejar amb la Bubba.

Nota final: 8